Si aneu al Google Translator, i escriviu el mot italià “briganti”, us el traduirà al català com a “lladres”. Una traducció matussera, evidentment: el mot en sí té més relació amb un concepte com el de bandoler, amb tot el que té darrera: Robin Hood a nivell mundial, Joan de Serrallonga o Perot Rocaguinarda a nivell català. “Briganti”, també, és una paraula que forma part del títol d’una pel·lícula italiana de 1961, traduïda aquí com Venganza siciliana (el nom original era I briganti italiani), basada en una novel·la de Mario Monti dirigida per Mario Camerini i interpretada entre d’altres pel gran Vittorio Gassman, que narra les vicissituds d’un famós bandoler italià i la seva participació en les lluites polítiques del segle XIX. Però pel que ens interessa, I Briganti és el nom que ha pres un projecte de rugbi social a Sicília, que ha tingut les seves repercussions mediàtiques, malgré tout, podríem afegir.
I Briganti, autodefinida com a Associazione Sportiva Dilettantistica, neix el febrer de 2006 al barri de Librino de la ciutat siciliana de Catània, amb un objectiu claríssim: promoure conjuntament amb d’altres entitats de socials i sindicals del barri i de la ciutat l’esport del rugbi des de la vessant social, d’integració, d’autosuperació i d’interrelació. No neix, però, del no-res, sinó de l’experiència prèvia des de 1995 del Centre Iqbal Masih, espai de reforçament escolar, laboratori artísticocultural del barri i veritable eix dinàmic i punt de referència de Librino i els seus habitants, joves i adults. De l’activitat d’aquest centre en va sorgir la idea de crear l’estructura per oferir una alternativa lúdica, i a la vegada de formació, per als joves del barri, a través de l’esport. I quin esport millor per treballar la identitat, la cohesió, l’autosuperació, la solidaridad, que el rugbi?
Els briganti recuperen, amb el seu projecte, l’esperit cultural i social del rugbi, sense oblidar els seus orígens; com bé diuen en el seu web, fent especial incís en la formació de nens i joves, treballant en les aptituds dels joves i les seves famílies, emprant l’esport com a instrument de relació i emancipació i amb principis inamobibles (Estima l’oval, odia el racisme).
Librino és un barri perifèric de Catània; construït amb mòduls prefabricats, amb un evident mal gust estètic, oblidat per l’administració i amb una forta problemàtica social. La presència i el projecte d’aquests bandolers ha permès a la col·lectivitat recuperar l’orgull, i recuperant-lo treballant i caminant vers un objectiu. No només són constants i orgullosos, sinó valents: l’any 1997, l’Ajuntament de Catània va construir una sèrie d’instal·lacions de cara a les Universíades que s’havien de celebrar a la ciutat. Una d’aquestes instal·lacions, una pista d’atletisme, va ser inaugurada … i abandonada a la seva sort sense ser usada ni una sola vegada. Els Briganti, però, van aprofitar l’ocasió i el 25 d’abril de 2012, data profundament simbòlica en la cronologia de la lluita italiana contra el feixisme, per “alliberar” el camp. Juntament amb d’altres entitats, van procedir a obrirne les portes i van començar a adequar-lo per al seu ús com a camp de rugbi, però també la resta d’instal·lacions, fetes malbé per actes de vandalisme i per l’abandonament administratiu de quinze anys.
Aquesta feina, coordinada pel Comitato San Teodoro Liberato sumada a les gestions davant de la Federació Italiana de Rugby, va permetre l’homologació del terreny de joc i la disputa, el passat dimecres 23 de gener, d’un campionat en categoria sub12. Un veritable somni per als petits jugadors del barri, per a tots els qui donen suport al projecte, i una gran alegria per a totes aquelles persones que creiem en la capacitat transformadora de l’esport.
No és estrany, doncs, que una parella de joves de Roma, Rita Narzisi i Isabella Rinaldi, s’hagin fixat en l’experiència dels bandolers, i hagin confegit un documental produït per Understream sobre la feina encomiable que desenvolupen i el procés d’alliberament i autogestió de l’Estadi San Teodoro. El seu nom, Meta Librino, aquí sota en podeu veure el tràiler:
Des de Vilanova, però, tenim un interès afegit en aquest projecte; i és que Eugenio Internullo, que va ser jugador del SEL Vilanova durant la temporada 2008/2009, és actualment un brigante més. (aquí al costat, una fotografia del dia de la presentació de les samarretes de l’equip sènior del Club sicilià: al tràiler hi té també presència, al 1:05 aproximadament; a la fotografia de sota el podeu veure -segon dempeus començant per la dreta, al costat de l’actual capità Damián Blanquero-, després del partit entre el SEL i el Rugby Valls). L’Eugenio, conegut com a Tano al club, va implicar-se en les primeres passes del que llavors era un petit somni vilanoví que ha anat creixent, va jugar els seus partits, i en tornar a Catània ha continuat amb l’esperit i l’actitud de lluita que tots els que el vam tractar li coneixíem. Des d’aquí, una forta abraçada: Tano, la lotta continua!
