637-73-16-69 Dimarts a Divendres: 18:00 - 22:00

Carta als (i les) rugbistes

La notícia que esperàvem no arribaria mai, va arribar fa unes setmanes.

La decisió continua inamovible:  les conseqüències d’una emergència d’aquest tipus han tingut inevitablement un impacte en allò que més estimes, en el que més estimem, el rugbi.

Sé què és el teu rugbi. Sense que t’ho pregunti, conec perfectament quantes gotes de suor han passejat pel front cicatritzat, acaronat les celles irregulars, quantes d’aquestes han anat baixat cap el nas; i també sé quantes t’han cobert tot el cos, compadint-se de les espatlles o sentint empatia pel pit, fins a barrejar-se amb les dels teus companys i les dels teus rivals. Un atractiu, un ritual sagrat, que enteníem per normalitat.

Conec les teves espatlles: les han vist de tots colors. Ara també estan tenses, bateguen com si tinguessin un cor que no tenen, una ànima que espera que l’alliberin per donar vida a aquestes vibracions que només tu i jo podem comprendre.

Pot semblar estrany, però també conec les teves cames. Entre cops, blaus, formigueig i dolor, permeten fer-se càrrec de totes les situacions; ens permeten avançar, seguir la filosofia de la continuïtat, abans només esportiva, ara pràctica diària que ho amara tot.

Però sobretot, conec el teu cap, la teva mentalitat. Ara més que mai és imprescindible fixar-hi la nostra felicitat, situar-hi l’immens equipatge que el rugbi ens ha confiat entre emocions i commocions.

Tanca els ulls i fes la bossa: comença a notar l’olor d’herba acabada de tallar, o de regar, la textura del fang, els olors del vestidor, del diumenge, del tercer temps i, perquè no?, del cul del primera línia si ets segona. Escolta, sent, el cop metàl·lic de la porta del camp quan la mou el vent, segueix la simfonia de la percussió que va arrossegant el cor  al mateix ritme, digne dels millors compositors de la història. Imagina’t la xerrada dels entrenadors i les cares dels companys. Ja ets al cercle: el teu braç s’aferra al del teu company i te l’acostes, ferm. Saps que no l’has de deixar anar.

Obre els ulls.
Continuem aquí.
Continua tot aquí.
I serà fantàstic tornar-hi junts ben aviat.

Traducció lliure de “Lettera a ogni rugbista”, de Federico Laguzzi (https://www.delinquenzaovale.it)

Deixa un comentari